divendres, 31 d’octubre del 2014

La il·lustració

Al llarg del segle XVIII va aparèixer la Il·lustració, un moviment filosòfic literari i científic que es va desenvolupar a Europa i les seves colònies (durant el segle XVIII). Va ser un nou corrent cultural que va representar una important modernització de la cultura. Tenia l’objectiu de modernitzar la societat i les estructures de l’antic règim.

Els antecedents de la il·lustració van ser Anglaterra i Holanda (segle XVII)

Dues figures importants que es van basar en les idees de la il·lustració van ser Isaac Newton i John Locke.
Il·lustrats es van basar en:
Isaac Newton John Locke
D’Isaac Newton es va agafar la qüestió del mètode científic, una base molt important del coneixement dels il·lustrats. Els il·lustrats també van agafar les idees polítiques de John Locke, el que ell pensava.


Idees bàsiques de la il·lustració
La RAÓ és la base, ja que és la única manera d’aconseguir la veritat.
Raó + progrés = via per arribar a la felicitat
  • Anaven en contra del fanatisme religiós, l’església i la superstició.
  • Lluitaven contra la ignorància
Per treballar el tema de la raó es van basar en el filòsof Descartes. També es van basar en els estudis d’Isaac Newton.

Consideraven que el progrés era importantíssim, i que s’hi havia d’arribar mitjançant la ciència i la tècnica, ja que amb la combinació d’aquestes disciplines la humanitat pot avançar de manera indefinida = progrés.
Per treballar el progrés, també es van basar en els estudis de Newton.

Consideraven a la felicitat com a un bé al qual tothom hi té dret, i que constitueix una fi en si mateixa. Deien que la felicitat era l’art de fer feliços als pobres

Els principals valors lligats a la il·lustració eren la tolerància, la solidaritat i l’esforç. Les seves idees estaven reflectides en política, organització social i economia.

Extensió de la il·lustració
 La il·lustració es va anar estenent al llarg del segle XVIII per tota Europa. Els vehicles de difusió van ser les societats científiques, literàries i artístiques i les acadèmies. També hi havien diversos grups i llocs per on s’estenia la il·lustració, com les societats d’amics del país, situades a les principals ciutats il·lustrades i els salons, que eren reunions d’il·lustrats (principalment burgesos) que debatien sobre diferents temes.

El gran instrument de difusió va ser l’enciclopèdia. L’enciclopèdia era un diccionari raonat de les ciències, arts i oficis. També incloïa una recopilació de tot el saber de l’època. Va ser una obra amb molt èxit i molta difusió. Els directors filosòfics de l’enciclopèdia van ser Diderot i D’Alembert, que van dirigir i coordinar la producció d’aquesta. Es van publicar entre el 1751 i 1752. Tenia 35 volums, i els criteris de la seva elaboració van ser estrictament científics. Això va provocar que els sectors més reaccionaris de la societat s’hi oposessin, i que l’Església la perseguís per cremar-ne els exemplars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada