Pensament
polític
El pensament polític de la il·lustració estava basat en tres autors (il·lustrats):
El pensament polític de la il·lustració estava basat en tres autors (il·lustrats):
·
Montesquieu – “L’esperit de les
lleis”
·
Voltaire - Parlament
·
Rousseau – “El contracte
social”
Montesquieu
Montesquieu va seguir les idees i pautes de Locke. Deia que l’home havia de buscar la seva llibertat, i que per aconseguir aquesta llibertat s’ha de limitar el poder dels absolutistes. “L’esperit de les lleis” proposa un nou model d’estat. Un model d’estat basat en la divisió de tres poders: per una banda el poder legislatiu (poder de redactar lleis) que el tindria el Parlament, un poder executiu (aplicar les lleis) que el tindria el govern, i el poder adjudicial (s’encarrega que les lleis es compleixin) que el tindria els tribunals de justícia.
Montesquieu va seguir les idees i pautes de Locke. Deia que l’home havia de buscar la seva llibertat, i que per aconseguir aquesta llibertat s’ha de limitar el poder dels absolutistes. “L’esperit de les lleis” proposa un nou model d’estat. Un model d’estat basat en la divisió de tres poders: per una banda el poder legislatiu (poder de redactar lleis) que el tindria el Parlament, un poder executiu (aplicar les lleis) que el tindria el govern, i el poder adjudicial (s’encarrega que les lleis es compleixin) que el tindria els tribunals de justícia.
Voltaire
Voltaire va ser una persona molt crítica amb la societat, i va destacar per la seva defensa amb el pensament i religió. Va dur a terme una posició deista, i va rebutjar l’excessiu poder del clero i va defensar una religió basada en la raó i en el respecte, és a dir, molt allunyada del fanatisme religiós. Des del punt de vista polític va ser defensor d’un sistema parlamentari que havia de limitar el poder del rei. Va treballar per canviar els valors de la societat.
Voltaire va ser una persona molt crítica amb la societat, i va destacar per la seva defensa amb el pensament i religió. Va dur a terme una posició deista, i va rebutjar l’excessiu poder del clero i va defensar una religió basada en la raó i en el respecte, és a dir, molt allunyada del fanatisme religiós. Des del punt de vista polític va ser defensor d’un sistema parlamentari que havia de limitar el poder del rei. Va treballar per canviar els valors de la societat.
Rousseau
Rousseau deia que l’home era bo per naturalesa, però que la societat el feia dolent, l’esclavitzava i li treia els bons aspectes que la natura li havia donat (com la llibertat). Deia que en les societats salvatges l’home era més lliure i feliç, però que al civilitzar-se desapareixien les llibertats. Va escriure “El contracte social”, on explicava que la sobirania residia en el poble, i hi sorgeixen tots els drets individuals. Perquè no es perdessin, els homes havien de firmar un contracte, on quedessin clares les obligacions i els drets. Deia que l’educació era la millor forma per desenvolupar la bondat natural de la gent.
Rousseau deia que l’home era bo per naturalesa, però que la societat el feia dolent, l’esclavitzava i li treia els bons aspectes que la natura li havia donat (com la llibertat). Deia que en les societats salvatges l’home era més lliure i feliç, però que al civilitzar-se desapareixien les llibertats. Va escriure “El contracte social”, on explicava que la sobirania residia en el poble, i hi sorgeixen tots els drets individuals. Perquè no es perdessin, els homes havien de firmar un contracte, on quedessin clares les obligacions i els drets. Deia que l’educació era la millor forma per desenvolupar la bondat natural de la gent.
Pensament
econòmic
Mercantilisme
Al segle XVIII, el sistema econòmic que es duia a terme era el mercantilisme. El mercantilisme no era una única manera de pensar, sinó que era un conjunt de doctrines poc sistematitzades però amb aspectes en comú. El que deia era que la riquesa d’un estat es mesura per la quantitat de metalls preciosos (or i plata) que té, i tenia un objectiu molt clar: fer al monarca més poderós a través dels mitjans econòmics. Per poder acumular aquest or i plata es necessitava incentivar les exportacions i reduir importacions, i això ho van aconseguir imposant altes tasses duaneres. Per a poder exportar, s’impulsaven les manufactures i es creaven tot un seguit de companyies comercials que depenien totalment de l’estat per impulsar el comerç. Per aconseguir això, el mercantilisme deia que es necessitava que l’economia estigués controlada per l’estat. Un ministre francès de Lluís XIV, anomenat Colbert, va ser un dels que més van lluitar per aquest estil econòmic.
Al segle XVIII, el sistema econòmic que es duia a terme era el mercantilisme. El mercantilisme no era una única manera de pensar, sinó que era un conjunt de doctrines poc sistematitzades però amb aspectes en comú. El que deia era que la riquesa d’un estat es mesura per la quantitat de metalls preciosos (or i plata) que té, i tenia un objectiu molt clar: fer al monarca més poderós a través dels mitjans econòmics. Per poder acumular aquest or i plata es necessitava incentivar les exportacions i reduir importacions, i això ho van aconseguir imposant altes tasses duaneres. Per a poder exportar, s’impulsaven les manufactures i es creaven tot un seguit de companyies comercials que depenien totalment de l’estat per impulsar el comerç. Per aconseguir això, el mercantilisme deia que es necessitava que l’economia estigués controlada per l’estat. Un ministre francès de Lluís XIV, anomenat Colbert, va ser un dels que més van lluitar per aquest estil econòmic.
Davant d’aquest pensament econòmic, en van néixer dos pensaments
il·lustrats: la fisiocràcia i el liberalisme econòmic.
Fisiocràcia
Va ser un pensament que deia que la riquesa d’un estat es troba a la terra, concretament a l’agricultura, que multiplica aquesta riquesa. Els fisiocràtics consideraven que la resta d’activitats econòmiques (manufactura i comerç) eren activitats estèrils, ja que no produïen riquesa.
Va ser un pensament que deia que la riquesa d’un estat es troba a la terra, concretament a l’agricultura, que multiplica aquesta riquesa. Els fisiocràtics consideraven que la resta d’activitats econòmiques (manufactura i comerç) eren activitats estèrils, ja que no produïen riquesa.
1.
Importància a
l’agricultura
2.
Riquesa es troba a la
terra
3.
Propietats
assegurades als legítims posseïdors (propietat privada assegurada)
4.
No confiar ni en les
manufactures ni en el comerç
5.
Total llibertat de
comerç (al contrari que el mercantilisme)
Liberalisme econòmic
Va ser un corrent econòmic que deia que ha d’haver-hi una llibertat total sense intervenció de l’estat. Creia en que l’economia havia de funcionar per l’interés propi de l’empresari, ja que això beneficia a la comunitat. En el moment en que un empresari es preocupava per autobeneficiar-se, es preocupava al mateix temps per la societat (consideraven que al voler rebre més beneficis, també voldria vendre més i amb més qualitat, i que al augmentar el seu negoci ajudaria a la població a seguir comprant els productes). També deien que el mercat regula les relacions econòmiques amb l’oferta i la demanda. Els preus estaven lligats a si hi havia més demanda (preus pugen) o més oferta (preus baixen).
Va ser un corrent econòmic que deia que ha d’haver-hi una llibertat total sense intervenció de l’estat. Creia en que l’economia havia de funcionar per l’interés propi de l’empresari, ja que això beneficia a la comunitat. En el moment en que un empresari es preocupava per autobeneficiar-se, es preocupava al mateix temps per la societat (consideraven que al voler rebre més beneficis, també voldria vendre més i amb més qualitat, i que al augmentar el seu negoci ajudaria a la població a seguir comprant els productes). També deien que el mercat regula les relacions econòmiques amb l’oferta i la demanda. Els preus estaven lligats a si hi havia més demanda (preus pugen) o més oferta (preus baixen).
Pensament religiós
La base més important del pensament religiós de la il·lustració era la raó. Anava contra el fanatisme religiós. Es va crear el DEÍSME, que era una creença religiosa en un Déu personal que crea l’Univers però que un cop creat després ja no tenia cap influència ni contacte amb els humans. Creien en aquest Déu a través de la raó, i no a través de la fe o revelació.
La base més important del pensament religiós de la il·lustració era la raó. Anava contra el fanatisme religiós. Es va crear el DEÍSME, que era una creença religiosa en un Déu personal que crea l’Univers però que un cop creat després ja no tenia cap influència ni contacte amb els humans. Creien en aquest Déu a través de la raó, i no a través de la fe o revelació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada