La constitució dels Estats Units és la primera constitució escrita, en la que es reflecteixen totes aquelles idees que els pensadors il·lustrats estaven defensant a Europa. Són uns textos en els que s’afirma que els homes tenen dret a resistir-se a la tirania i opressió, és a dir que reflecteixen un canvi vers el que es creia que era normal i habitua
Al segle XVIII Gran Bretanya tenia 13 colònies a la costa est d’Amèrica del Nord.
Entenem com a revolució americana el conflicte que apareix entre els colons d’aquestes 13 colònies i Anglaterra, a causa d’un vessant econòmic i un vessat polític. Aquesta revolució va acabar amb la independència dels colons.
El que deien els colons, que es sentien maltractats, era que no volien continuar pagant impostos a Gran Bretanya si no tenien cap representació parlamentària (cap persona al Parlament capaç de decidir impostos), i defensaven que tenien uns drets fonamentals (que no rebien).
Les diferències d’opinió i les tensions entre les colònies i Anglaterra van anar augmentant entre les dècades del 1760 i del 1780. El punt culminant va ser l’any 1773, en què el govern britànic va promulgar les Tea Acts.
Les Tea Acts eren unes lleis o decrets que el que feien era monopolitzar el comerç del te. Així, el govern britànic decidia què es feia amb el te que es conreava a les colònies. Això va provocar que molts colons s’arruïnessin al perdre la venda del producte, i es va provocar una primera gran reacció de les ràbies per part dels colons vers Anglaterra. Els colons van atacar els vaixells del Port de Boston, que estaven carregats de te, i és el que es coneix com a Motí del te de Boston. La resposta per part dels britànics va ser el bloqueix del Port de Boston i van treure tots els drets a Massachusetts, a l’estat de Boston. Amb aquestes reaccions per part dels dos bàndols, es va tenir la guerra iniciada.
Al 1774, uns representants de les 13 colònies es van reunir en el 1r Congrés de Filadelfia, on es van elaborar i redactar una declaració de drets i van decidir els primers moviments d’armes militars contra els britànics.
La batalla de Lexington (1775) va donar molt impuls a la revolta gràcies a la victòria dels colons.
Thomas Jefferson, l’artífax de la revolució, va redactar la Declaració de drets de Virginia al 1776, en la qual es recull la sobirania nacional (poder que té el poble), la divisió de poders i el sofragi (eleccions), que eren la base del pensament polític de la il·lustració i liberalisme.
Aquesta declaració de drets de Virginia va ser, més endavant, la base de la declaració d’independència d’Estats Units que es va dur a terme el 4 de juliol del 1776.
Tot i així, la guerra va continuar, ja que no van ser independent al moment. Els colons van rebre ajut econòmic i militar de França i Espanya perquè no estaven d’acord amb que hi hagués colònies. Van anar debilitant Gran Bretanya.
La guerra va entrar en una etapa en la qual cada vegada hi havia més victòries per part dels colons, com la de Yorktown i Saratoga (batalles decisives pel desenvolupament de la guerra). Finalment, al veure que els colons avançaven ràpid, es va signar la Pau de Versalles (1783) en la qual Gran Bretanya reconeixia la independència de les 13 colònies, i es va posar fi a la guerra d’independència i va sorgir un nou estat, actualment els Estats Units.
La constitució dels Estats Units de 1787 deia que:
- Poder executiu: L’estat tindrà una estructura federal, en el qual el president tindrà el poder executiu i serà escollit per sofragi indirecte (cada 4 anys). El 1r president va ser George Washington
- Poder legislatiu: També serà escollit pels ciutadans, i el tenia el Congrés, format pel senat i la cambra de representants.
- Poder judicial: Es va adjudicar als tribunals. Dins dels tribunals, destacava el tribunal suprem, que tenia la missió de controlar les lleis i les decisions del Govern (és a dir, que no actués contra la constitució).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada