La guerra de successió

La guerra (motius i desenvolupament) 

Carles II era un monarca de la família Habsburg (dinastia regnant a Espanya). Era un rei m

alaltís i probablement estèril, ja que no va tenir descendents.

Les cases reials van començar a pensar qui seria el pròxim rei d’Espanya, i els dos candidats van ser Felip d’Anjou (Borbó) i Carles d’Austria. Aquest dos candidats no interessaven a la corona europea, ja que ambdós aconseguirien molt de poder, per una banda, Anjou heredetaria la corona francesa, i en Carles era en nét de l’emperador d’Austria. Si un dels dos era rei d’Espanya, es desequilibraria la balança de poders, que evitava que cap estat tingués un poder molt superior que un altre. Un possible candidat que van trobar va ser Josep Ferran de Baviera, ja que no heretava res més i es mantenia el poder equilibrat. Carles II va fer un testament en el que nombrava a Baviera com a rei d’Espanya, i on li donava tot. Però Baviera va morir abans que Carles II per culpa de la Verola, i l’any 1700 Carles II va tornar a fer un testament, nombrant aquest cop com a hereu a Felip d’Anjou. Al saber la notícia, la resta de corones europees es van assegurar de que Anjou renunciï al tron francès, i no tothom està d’acord amb la decisió.

Al novembre de 1700 mor Carles II, i Anjou passa a ser el monarca. Els estats europeus ho consideren una amenaça, ja que Espanya i França es podrien aliar i crear un estat amb molt de poder, i per això el setembre de 1701 es va crear la Gran Aliança de la Haia, formada per Austria, Anglaterra, Països Baixos, i més tard s’hi van afegir Portugal i Savoia. L’any 1702, aquesta aliança declara la guerra a Espanya i França. Al 1703 a Viena, proclamen com a rei d’Espanya a Carles d’Austria, i és aleshores quan es crea el conflicte.

La guerra de successió va ser internacional en un primer moment. Felip d’Anjou, entre el 1701 i el 1702 va jurar les constitucions aragoneses i va ____ importants consicions polítiques i econòmiques a aragonesos. Tot i així, aquests no se’n fiaven, ja que d’Anjou venia de tradició absolutista.

A Catalunya va sorgir un moviment a favor de Carles III d’Austria (els Austriacistes o Vigatans).

Van arribar els anglesos i van enviar a un ministre anglès (Mitford Crowe) que es va reunir amb els embaixadors i els hi va fer unes promeses per què els catalans s’aixequessin contra Felip. Els anglesos es van comprometre a enviar a 10000 homes si es produïa una revolta a Catalunya. Si els catalans perdien, els anglesos conservarien tots els drets dels catalans. Van signar el Pacte de Gènova l’any 1705.

L’octubre de 1705 es va produir una revolta generalitzada al principat contra el Borbó (Felip d’Anjou). El 7 de novembre de 1705 arriba Carles d’Austria al principat i és coronat rei pels catalans. Aquest és el moment en el què la guerra de successió es converteix en la guerra que va ser.

A Catalunya van ser fidels a Carles d’Austria, excepte petits sectors (botiflers).

Els catalans lluitaven contra els borbons per:

1. Por per l’absolutisme
2. Enemistat amb França
3. Aposta de futur
4. Interès econòmic

Així, Carles III va començar a governar després de celebrar unes corts. A causa d’això, els borbònics van assetjar Barcelona al 1706, però van fracassar. El juliol de 1706 Carles III va arriba a Madrid i es va proclamar rei. Mentrestant, els borbons van dur a terme la batalla d’Almansa (1707), la qual van guanyar, i van aconseguir regnes com València i Aragó. Al 1711, l’emperador austríac Josep I (germà de Carles) mor, i puja com a emperador Carles III com a Carles IV d’Austria, guanyant així molt de poder. Aleshores, la resta d’estats van deixar d’interessar-se en defensar a Carles, ja que guanyés qui guanyés tindria molt de poder. La resta d’estats van buscar una situació de pau, i van signar el Tractat d’Utrecht al 1713 i el Tractat de Rastatt al 1714, que posen fi a la guerra internacional. Amb el Tractat de Rastatt, els aliats reconeixen com a rei d’Espanya a Felip V, a canvi de que el Regne Unit rebi Gibraltar i Menorca, i el dret de comerç directe amb Amèrica. Savoia rep Sicília i Austria aconsegueix Flandes, Milà, Sardenya i Nàpols.

Amb el Tractat d’Utrecht, es mantenien a Catalunya els privilegis que tenien els ducs de les dues castelles, i legitimava l’abolició de les constitucions del Principat de Catalunya.

El juliol de 1713 el Principat convoca una Junta de Braços per decidir què faria Catalunya vers la situació de desavantatge contra Felip V. Els catalans acaben decidint que continuaran la resistència contra els borbons malgrat que només quedaven dues ciutats suficientment preparades per enfrontar-s’hi, Cardona i Barcelona. El mateix juliol de 1713 es va iniciar el setge a les dues ciutats. L’onze de setembre les tropes borbòniques entren a Barcelona i s’acaba la guerra a BCN. El 18 de setembre del 1714 cau Cardona, i al 1715 Mallorca.

Conseqüències de la guerra 

En aquell moment, es van abolir totes les constitucions catalanes i va començar una gran època de repercussió contra els catalans. Felip V va guanyar la guerra i va imposar una política reformista, en la qual va reformar la política espanyola. Va eliminar les constitucions i institucions catalanes, i va convertir Espanya en un regne centralitzat mitjançant els DECRETS de NOVA PLANTA, que era un document mitjançant el qual s’eliminaven totes les institucions i constitucions catalanes. També va imposar una castellanització, en el que el castellà era l’única llengua oficial del regne, i on les constitucions espanyoles eren les úniques que s’imposaven a tota Espanya. Va modificar el sistema administratiu, va eliminar els antics consells (propis de la dinastia dels Àustria) i va imposar les secretaries de despatx (predecessor del ministeri). Va dividir el territori espanyol en capitalies.

Ferran VI, el següent rei, va mantenir el sistema de reforma.

Carles III (no confondre amb Carles d’Austria) va ser un dèspota il·lustrat que va intentar introduir un seguit de reformes segons el despotisme il·lustrat. Per aconseguir-ho, va dur un seguit de ministres italians (ja que antigament havia estat rei de Nàpols) que eren, per exemple, Esquilache o Grimaldi. La 1a reforma que va intentar introduir Carles III no es va dur a terme ja que la gent no tenia el necessari per subsistir i es van rebel·lar. La segona reforma va ser un seguit de reformes, per ministres espanyols (Jovellanos, Campomanes, Floridablanca) que volien treure a Espanya de la situació de pobresa. El que van fer va ser:

• Adoptar postures fisiocràtiques
• Intentar reformar l’educació
• Fer desaparèixer la Inquisició
• Difondre idees de la il·lustració
• Reduir els privilegis de la noblesa
• Imposar la seva autoritat sobre l’Església
• Declara honestes totes les professions (donar virtut social)

Aquestes reformes van tenir poca influència a Espanya.