Liberalisme i nacionalisme

Liberalisme
El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que va sorgir a partir de les idees de pensadors (com John Locke al segle XVII) o d'il·lustrats francesos (del segle XVIII). El liberalisme concep la societat com un conjunt d'éssers lliures anomenats ciutadans que gaudeixen d'uns drets i llibertats fonamentals que l'Estat ha de garantir.

Principis bàsics del sistema polític liberal:

1. El conjunt de ciutadans formen la nació i representen la sobirania nacional. Escullen representants que exerceixen poder en nom seu mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions.
2. Separació de poders                                                                                                                                    Poder executiu recau en el Govern                                                                                                  Poder legislatiu pertany al Parlament (assemblea electiva)                                                            Poder judicial en mans dels Tribunals de Justícia
3. Constitució elaborada pel Parlament i acceptada pel poble. La constitució és una llei que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans, fixa els límits del poder i defineix les relacions entre Estat i ciutadans.
4. Dret de propietat com a llibertat fonamental. Els ciutadans poden disposar lliurement dels seus béns. L'economia es fomenta en el lliure mercat.

Nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi Estat. Defensa agrupar Estat (organització política i administrativa formada per institucions que exerceixen el poder sobre un territori) i Nació (conjunt d'individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis, com ara llengua, religió o tradicions).

A l'Europa del segle XVIII, l'Antic Règim i l'Absolutisme feien que molts pobles visquessin al domini d'un gran imperi o que estiguessin dividits en diversos estats. Per això, el sorgiment del liberlasime va anar acompanyat a molts territoris de l'expansió del nacionalisme.

La revolució americana

Es considera la 1ª ruptura de l’antic règim (com a sistema polític, econòmic i social) ja que va ser la 1ª revolució en la qual es van expressar les idees dels pensadors literals, i que per tant, es van posar en pràctica. Va ser l’origen d’un nou estat, és a dir, revolució import.

La constitució dels Estats Units és la primera constitució escrita, en la que es reflecteixen totes aquelles idees que els pensadors il·lustrats estaven defensant a Europa. Són uns textos en els que s’afirma que els homes tenen dret a resistir-se a la tirania i opressió, és a dir que reflecteixen un canvi vers el que es creia que era normal i habitua

Al segle XVIII Gran Bretanya tenia 13 colònies a la costa est d’Amèrica del Nord.

Entenem com a revolució americana el conflicte que apareix entre els colons d’aquestes 13 colònies i Anglaterra, a causa d’un vessant econòmic i un vessat polític. Aquesta revolució va acabar amb la independència dels colons.


El que deien els colons, que es sentien maltractats, era que no volien continuar pagant impostos a Gran Bretanya si no tenien cap representació parlamentària (cap persona al Parlament capaç de decidir impostos), i defensaven que tenien uns drets fonamentals (que no rebien).

Les diferències d’opinió i les tensions entre les colònies i Anglaterra van anar augmentant entre les dècades del 1760 i del 1780. El punt culminant va ser l’any 1773, en què el govern britànic va promulgar les Tea Acts.

Les Tea Acts eren unes lleis o decrets que el que feien era monopolitzar el comerç del te. Així, el govern britànic decidia què es feia amb el te que es conreava a les colònies. Això va provocar que molts colons s’arruïnessin al perdre la venda del producte, i es va provocar una primera gran reacció de les ràbies per part dels colons vers Anglaterra. Els colons van atacar els vaixells del Port de Boston, que estaven carregats de te, i és el que es coneix com a Motí del te de Boston. La resposta per part dels britànics va ser el bloqueix del Port de Boston i van treure tots els drets a Massachusetts, a l’estat de Boston. Amb aquestes reaccions per part dels dos bàndols, es va tenir la guerra iniciada.

Al 1774, uns representants de les 13 colònies es van reunir en el 1r Congrés de Filadelfia, on es van elaborar i redactar una declaració de drets i van decidir els primers moviments d’armes militars contra els britànics.

La batalla de Lexington (1775) va donar molt impuls a la revolta gràcies a la victòria dels colons.



Thomas Jefferson, l’artífax de la revolució, va redactar la Declaració de drets de Virginia al 1776, en la qual es recull la sobirania nacional (poder que té el poble), la divisió de poders i el sofragi (eleccions), que eren la base del pensament polític de la il·lustració i liberalisme.

Aquesta declaració de drets de Virginia va ser, més endavant, la base de la declaració d’independència d’Estats Units que es va dur a terme el 4 de juliol del 1776.

Tot i així, la guerra va continuar, ja que no van ser independent al moment. Els colons van rebre ajut econòmic i militar de França i Espanya perquè no estaven d’acord amb que hi hagués colònies. Van anar debilitant Gran Bretanya.



La guerra va entrar en una etapa en la qual cada vegada hi havia més victòries per part dels colons, com la de Yorktown i Saratoga (batalles decisives pel desenvolupament de la guerra). Finalment, al veure que els colons avançaven ràpid, es va signar la Pau de Versalles (1783) en la qual Gran Bretanya reconeixia la independència de les 13 colònies, i es va posar fi a la guerra d’independència i va sorgir un nou estat, actualment els Estats Units.

La constitució dels Estats Units de 1787 deia que:

• Poder executiu: L’estat tindrà una estructura federal, en el qual el president tindrà el poder executiu i serà escollit per sofragi indirecte (cada 4 anys). El 1r president va ser George Washington
• Poder legislatiu: També serà escollit pels ciutadans, i el tenia el Congrés, format pel senat i la cambra de representants.
• Poder judicial: Es va adjudicar als tribunals. Dins dels tribunals, destacava el tribunal suprem, que tenia la missió de controlar les lleis i les decisions del Govern (és a dir, que no actués contra la constitució).

La guerra de successió

La guerra (motius i desenvolupament) 

Carles II era un monarca de la família Habsburg (dinastia regnant a Espanya). Era un rei m

alaltís i probablement estèril, ja que no va tenir descendents.

Les cases reials van començar a pensar qui seria el pròxim rei d’Espanya, i els dos candidats van ser Felip d’Anjou (Borbó) i Carles d’Austria. Aquest dos candidats no interessaven a la corona europea, ja que ambdós aconseguirien molt de poder, per una banda, Anjou heredetaria la corona francesa, i en Carles era en nét de l’emperador d’Austria. Si un dels dos era rei d’Espanya, es desequilibraria la balança de poders, que evitava que cap estat tingués un poder molt superior que un altre. Un possible candidat que van trobar va ser Josep Ferran de Baviera, ja que no heretava res més i es mantenia el poder equilibrat. Carles II va fer un testament en el que nombrava a Baviera com a rei d’Espanya, i on li donava tot. Però Baviera va morir abans que Carles II per culpa de la Verola, i l’any 1700 Carles II va tornar a fer un testament, nombrant aquest cop com a hereu a Felip d’Anjou. Al saber la notícia, la resta de corones europees es van assegurar de que Anjou renunciï al tron francès, i no tothom està d’acord amb la decisió.

Al novembre de 1700 mor Carles II, i Anjou passa a ser el monarca. Els estats europeus ho consideren una amenaça, ja que Espanya i França es podrien aliar i crear un estat amb molt de poder, i per això el setembre de 1701 es va crear la Gran Aliança de la Haia, formada per Austria, Anglaterra, Països Baixos, i més tard s’hi van afegir Portugal i Savoia. L’any 1702, aquesta aliança declara la guerra a Espanya i França. Al 1703 a Viena, proclamen com a rei d’Espanya a Carles d’Austria, i és aleshores quan es crea el conflicte.

La guerra de successió va ser internacional en un primer moment. Felip d’Anjou, entre el 1701 i el 1702 va jurar les constitucions aragoneses i va ____ importants consicions polítiques i econòmiques a aragonesos. Tot i així, aquests no se’n fiaven, ja que d’Anjou venia de tradició absolutista.

A Catalunya va sorgir un moviment a favor de Carles III d’Austria (els Austriacistes o Vigatans).

Van arribar els anglesos i van enviar a un ministre anglès (Mitford Crowe) que es va reunir amb els embaixadors i els hi va fer unes promeses per què els catalans s’aixequessin contra Felip. Els anglesos es van comprometre a enviar a 10000 homes si es produïa una revolta a Catalunya. Si els catalans perdien, els anglesos conservarien tots els drets dels catalans. Van signar el Pacte de Gènova l’any 1705.

L’octubre de 1705 es va produir una revolta generalitzada al principat contra el Borbó (Felip d’Anjou). El 7 de novembre de 1705 arriba Carles d’Austria al principat i és coronat rei pels catalans. Aquest és el moment en el què la guerra de successió es converteix en la guerra que va ser.

A Catalunya van ser fidels a Carles d’Austria, excepte petits sectors (botiflers).

Els catalans lluitaven contra els borbons per:

1. Por per l’absolutisme
2. Enemistat amb França
3. Aposta de futur
4. Interès econòmic

Així, Carles III va començar a governar després de celebrar unes corts. A causa d’això, els borbònics van assetjar Barcelona al 1706, però van fracassar. El juliol de 1706 Carles III va arriba a Madrid i es va proclamar rei. Mentrestant, els borbons van dur a terme la batalla d’Almansa (1707), la qual van guanyar, i van aconseguir regnes com València i Aragó. Al 1711, l’emperador austríac Josep I (germà de Carles) mor, i puja com a emperador Carles III com a Carles IV d’Austria, guanyant així molt de poder. Aleshores, la resta d’estats van deixar d’interessar-se en defensar a Carles, ja que guanyés qui guanyés tindria molt de poder. La resta d’estats van buscar una situació de pau, i van signar el Tractat d’Utrecht al 1713 i el Tractat de Rastatt al 1714, que posen fi a la guerra internacional. Amb el Tractat de Rastatt, els aliats reconeixen com a rei d’Espanya a Felip V, a canvi de que el Regne Unit rebi Gibraltar i Menorca, i el dret de comerç directe amb Amèrica. Savoia rep Sicília i Austria aconsegueix Flandes, Milà, Sardenya i Nàpols.

Amb el Tractat d’Utrecht, es mantenien a Catalunya els privilegis que tenien els ducs de les dues castelles, i legitimava l’abolició de les constitucions del Principat de Catalunya.

El juliol de 1713 el Principat convoca una Junta de Braços per decidir què faria Catalunya vers la situació de desavantatge contra Felip V. Els catalans acaben decidint que continuaran la resistència contra els borbons malgrat que només quedaven dues ciutats suficientment preparades per enfrontar-s’hi, Cardona i Barcelona. El mateix juliol de 1713 es va iniciar el setge a les dues ciutats. L’onze de setembre les tropes borbòniques entren a Barcelona i s’acaba la guerra a BCN. El 18 de setembre del 1714 cau Cardona, i al 1715 Mallorca.

Conseqüències de la guerra 

En aquell moment, es van abolir totes les constitucions catalanes i va començar una gran època de repercussió contra els catalans. Felip V va guanyar la guerra i va imposar una política reformista, en la qual va reformar la política espanyola. Va eliminar les constitucions i institucions catalanes, i va convertir Espanya en un regne centralitzat mitjançant els DECRETS de NOVA PLANTA, que era un document mitjançant el qual s’eliminaven totes les institucions i constitucions catalanes. També va imposar una castellanització, en el que el castellà era l’única llengua oficial del regne, i on les constitucions espanyoles eren les úniques que s’imposaven a tota Espanya. Va modificar el sistema administratiu, va eliminar els antics consells (propis de la dinastia dels Àustria) i va imposar les secretaries de despatx (predecessor del ministeri). Va dividir el territori espanyol en capitalies.

Ferran VI, el següent rei, va mantenir el sistema de reforma.

Carles III (no confondre amb Carles d’Austria) va ser un dèspota il·lustrat que va intentar introduir un seguit de reformes segons el despotisme il·lustrat. Per aconseguir-ho, va dur un seguit de ministres italians (ja que antigament havia estat rei de Nàpols) que eren, per exemple, Esquilache o Grimaldi. La 1a reforma que va intentar introduir Carles III no es va dur a terme ja que la gent no tenia el necessari per subsistir i es van rebel·lar. La segona reforma va ser un seguit de reformes, per ministres espanyols (Jovellanos, Campomanes, Floridablanca) que volien treure a Espanya de la situació de pobresa. El que van fer va ser:

• Adoptar postures fisiocràtiques
• Intentar reformar l’educació
• Fer desaparèixer la Inquisició
• Difondre idees de la il·lustració
• Reduir els privilegis de la noblesa
• Imposar la seva autoritat sobre l’Església
• Declara honestes totes les professions (donar virtut social)

Aquestes reformes van tenir poca influència a Espanya.

Despotisme il·lustrat

<< Tot pel poble però sense el poble >>

Durant el segle XVIII a gairebé tota Europa es duia a terme un absolutisme monàrquic. A causa del sorgiment de la il·lustració i de la importància que estava tenint, alguns monarques van decidir aplicar algunes idees de la il·lustració. Així és com va aparèixer el despotisme il·lustrat.

La definició exacta seria: sistema polític que va néixer a partir de l'aplicació d'idees il·lustrades per part d'alguns monarques absolutistes.

Els objectius d'aquests monarques eren millorar les condicions de vida de la gent però sense tocar les estructures socials no les lleis. Van millorar aspectes com la sanitat, van fomentar l'educació, van milliorar els traçats de les ciutats, el proveïment d'aigua, les vies de comunicacions...
Amb quin interès? Per què? Pel bé dels súbdits segur que no. Ells volien ser absolutistes en tots els sentits, però van veure que totes les crítiques que havien fet els il·lustrats vers els monarques els hi anaven molt bé, ja que així podien millorar aspectes que se'ls hi escapaven i contentaven una mica a la població.

Alguns aspectes que van canviar en la major part dels regnes on es duia a terme el despotisme com a sistema de govern van ser:

• Ajudar econòmicament a la noblesa i al clergat
• Independitzar l'Església
• Acabar amb els privilegis dels gremis

Tot i així, no tots els monarques van ser dèspotes il·lustrats.
Alguns exemples de dèspotes il·lustrats són Catarina II de Rússia, Frederic II de Prússia i Carles III d'Espanya, que van agafar idees de la il·lustració i que pel seu propi interés van millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

La revolució anglesa

A Anglaterra els monarques tenien un poder limitat pel Parlament, i la dinastia Tudor seguia aquesta forma de governar. El parlament estava dividit en dues cambres: els Lords (formada per alta noblesa i clero) i els Comuns (formada per alta burgesia).

Al segle XVII va haver-hi un canvi de dinastia. A canvi dels Tudor van passar a governar els Stuart. Els Stuart, al veure que la resta de monarques feien el que volien a la resta d'Europa, van voler-ho imposar a Anglaterra. Així, els Stuart van imposar l'absolutisme a Anglaterra.

Això va significar una guerra civil (1641 - 1649) entre els partidaris del Parlament i els partidaris del rei, que era Carles I. Els partidaris del Parlament van sortir victoriosos i Carles I va ser jutjat i executat pel Parlament.

Després d'això, Anglaterra va passar a tenir un nou sistema polític, la República, dirigida per Oliver Cromwell. A mesura que va anar passant el temps, Cromwell es va anar fent més autoritari, fins que va convertir la República en una dictadura. 

Al 1659 va morir Cromwell, i al 1660 el Parlament va restablir la monarquia amb Carles II (de la família Stuart), que va governar de la mateixa manera que com havia fet el seu pare, és a dir, de manera absolutista. El parlament va decidir oferir el tron al marit de la filla de Carles II, Guillem d'Orange, que al 1679 va signar l'Habeas Corpus, un document que limitava el poder del rei. Al 1689 el monarca va sifnar la declaració de drets.

Així, Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia limitada i poders separats (pel Parlament) i on es va dur a terme la primera gran revolució industrial.

Pensaments il·lustrats

Pensament polític
El pensament polític de la il·lustració estava basat en tres autors (il·lustrats):

·         Montesquieu – “L’esperit de les lleis”

·         Voltaire - Parlament

·         Rousseau – “El contracte social”

Montesquieu
Montesquieu va seguir les idees i pautes de Locke. Deia que l’home havia de buscar la seva llibertat, i que per aconseguir aquesta llibertat s’ha de limitar el poder dels absolutistes. “L’esperit de les lleis” proposa un nou model d’estat. Un model d’estat basat en la divisió de tres poders: per una banda el poder legislatiu (poder de redactar lleis) que el tindria el Parlament, un poder executiu (aplicar les lleis) que el tindria el govern, i el poder adjudicial (s’encarrega que les lleis es compleixin) que el tindria els tribunals de justícia.

Voltaire
Voltaire va ser una persona molt crítica amb la societat, i va destacar per la seva defensa amb el pensament i religió. Va dur a terme una posició deista, i va rebutjar l’excessiu poder del clero i va defensar una religió basada en la raó i en el respecte, és a dir, molt allunyada del fanatisme religiós. Des del punt de vista polític va ser defensor d’un sistema parlamentari que havia de limitar el poder del rei. Va treballar per canviar els valors de la societat.

Rousseau
Rousseau deia que l’home era bo per naturalesa, però que la societat el feia dolent, l’esclavitzava i li treia els bons aspectes que la natura li havia donat (com la llibertat). Deia que en les societats salvatges l’home era més lliure i feliç, però que al civilitzar-se desapareixien les llibertats. Va  escriure “El contracte social”, on explicava que la sobirania residia en el poble, i hi sorgeixen tots els drets individuals. Perquè no es perdessin, els homes havien de firmar un contracte, on quedessin clares les obligacions i els drets. Deia que l’educació era la millor forma per desenvolupar la bondat natural de la gent.

Pensament econòmic

Mercantilisme
Al segle XVIII, el sistema econòmic que es duia a terme era el mercantilisme. El mercantilisme no era una única manera de pensar, sinó que era un conjunt de doctrines poc sistematitzades però amb aspectes en comú. El que deia era que la riquesa d’un estat es mesura per la quantitat de metalls preciosos (or i plata) que té, i tenia un objectiu molt clar: fer al monarca més poderós a través dels mitjans econòmics. Per poder acumular aquest or i plata es necessitava incentivar les exportacions i reduir importacions, i això ho van aconseguir imposant altes tasses duaneres. Per a poder exportar, s’impulsaven les manufactures i es creaven tot un seguit de companyies comercials que depenien totalment de l’estat per impulsar el comerç. Per aconseguir això, el mercantilisme deia que es necessitava que l’economia estigués controlada per l’estat. Un ministre francès de Lluís XIV, anomenat Colbert, va ser un dels que més van lluitar per aquest estil econòmic.

Davant d’aquest pensament econòmic, en van néixer dos pensaments il·lustrats: la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. 

Fisiocràcia
Va ser un pensament que deia que la riquesa d’un estat es troba a la terra, concretament a l’agricultura, que multiplica aquesta riquesa. Els fisiocràtics consideraven que la resta d’activitats econòmiques (manufactura i comerç) eren activitats estèrils, ja que no produïen riquesa.

1.     Importància a l’agricultura

2.    Riquesa es troba a la terra

3.    Propietats assegurades als legítims posseïdors (propietat privada assegurada)

4.    No confiar ni en les manufactures ni en el comerç

5.    Total llibertat de comerç (al contrari que el mercantilisme)

Liberalisme econòmic
Va ser un corrent econòmic que deia que ha d’haver-hi una llibertat total sense intervenció de l’estat. Creia en que l’economia havia de funcionar per l’interés propi de l’empresari, ja que això beneficia a la comunitat. En el moment en que un empresari es preocupava per autobeneficiar-se, es preocupava al mateix temps per la societat (consideraven que al voler rebre més beneficis, també voldria vendre més i amb més qualitat, i que al augmentar el seu negoci ajudaria a la població a seguir comprant els productes). També deien que el mercat regula les relacions econòmiques amb l’oferta i la demanda. Els preus estaven lligats a si hi havia més demanda (preus pugen) o més oferta (preus baixen).

Pensament religiós
La base més important del pensament religiós de la il·lustració era la raó. Anava contra el fanatisme religiós. Es va crear el DEÍSME, que era una creença religiosa en un Déu personal que crea l’Univers però que un cop creat després ja no tenia cap influència ni contacte amb els humans. Creien en aquest Déu a través de la raó, i no a través de la fe o revelació.

La il·lustració

Al llarg del segle XVIII va aparèixer la Il·lustració, un moviment filosòfic literari i científic que es va desenvolupar a Europa i les seves colònies (durant el segle XVIII). Va ser un nou corrent cultural que va representar una important modernització de la cultura. Tenia l’objectiu de modernitzar la societat i les estructures de l’antic règim.

Els antecedents de la il·lustració van ser Anglaterra i Holanda (segle XVII)

Dues figures importants que es van basar en les idees de la il·lustració van ser Isaac Newton i John Locke.

Il·lustrats es van basar en:
Isaac Newton	John Locke
D’Isaac Newton es va agafar la qüestió del mètode científic, una base molt important del coneixement dels il·lustrats.	Els il·lustrats també van agafar les idees polítiques de John Locke, el que ell pensava.

Idees bàsiques de la il·lustració
La RAÓ és la base, ja que és la única manera d’aconseguir la veritat.

Raó + progrés = via per arribar a la felicitat

• Anaven en contra del fanatisme religiós, l’església i la superstició.
• Lluitaven contra la ignorància

Per treballar el tema de la raó es van basar en el filòsof Descartes. També es van basar en els estudis d’Isaac Newton.

Consideraven que el progrés era importantíssim, i que s’hi havia d’arribar mitjançant la ciència i la tècnica, ja que amb la combinació d’aquestes disciplines la humanitat pot avançar de manera indefinida = progrés.
Per treballar el progrés, també es van basar en els estudis de Newton.

Consideraven a la felicitat com a un bé al qual tothom hi té dret, i que constitueix una fi en si mateixa. Deien que la felicitat era l’art de fer feliços als pobres

Els principals valors lligats a la il·lustració eren la tolerància, la solidaritat i l’esforç. Les seves idees estaven reflectides en política, organització social i economia.

Extensió de la il·lustració

 La il·lustració es va anar estenent al llarg del segle XVIII per tota Europa. Els vehicles de difusió van ser les societats científiques, literàries i artístiques i les acadèmies. També hi havien diversos grups i llocs per on s’estenia la il·lustració, com les societats d’amics del país, situades a les principals ciutats il·lustrades i els salons, que eren reunions d’il·lustrats (principalment burgesos) que debatien sobre diferents temes.

El gran instrument de difusió va ser l’enciclopèdia. L’enciclopèdia era un diccionari raonat de les ciències, arts i oficis. També incloïa una recopilació de tot el saber de l’època. Va ser una obra amb molt èxit i molta difusió. Els directors filosòfics de l’enciclopèdia van ser Diderot i D’Alembert, que van dirigir i coordinar la producció d’aquesta. Es van publicar entre el 1751 i 1752. Tenia 35 volums, i els criteris de la seva elaboració van ser estrictament científics. Això va provocar que els sectors més reaccionaris de la societat s’hi oposessin, i que l’Església la perseguís per cremar-ne els exemplars.